Escritors

Joan Ramis
El moviment literari al que pertanyen les obres de Joan Ramis són la poesia i el teatre,
Joan Ramis va neixer a la localitat de Maó el 27 d'Abril de 1746 i va morir el 12 de febrer de 1819.
Les obres que va publicar Joan van ser: Lucrècia. Carbonell, Jordi. Barcelona, Edicions 62, 1968. Història de la literatura catalana. Barcelona, Ariel, 1964. Ramis i Ramis, Joan. Institut Menorquí d'Estudis, 1988.
El gènere que conreaven les obres de Joan Ramis era la tragicomedia, la tragèdia i amor.

Francesc Vicent Garcia iTorres és conegut com a El Rector de Vallfogona.
El moviment literari al que pertanyen les seves obres són la prosa, la poesia i el teatre.
El rector de Vallfogona va neixer a la localitat del Baix Ebre al any 1582 i va morir al any 1623.
Les obres que es van publicar d'aquest home van ser: A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat amb una pinta de marfil o les Dècimes d'un galan a les llàgrimes d'una dama.

Joan Timoneda

El moviment literari al que pertanyen les seves obres són que va ser escriptor i també editor i també era cançoner.

Joan Timoneda va viure a València entre 1518 i 1520 i va morir l'any1583.

Les obres que van ser publicades per Joan Timoneda van ser: la Gran Enciclopèdia Catalana.

El gènere que conreaven les seves obres eren dramàtic, arranjador i refonedor.

Cristòfor Despuig

Cristòfor Gespuig va neixer a Tortosa l'any 1510 i va morir al 1574.

Les obres que va publicar van ser: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Llibre de les grandeses de Tarragona, Históricos de la fundación i Nombre de la ciudad de Barcelona.

El gènere que conreaven les seves obres era el renaixement.

reflexió

A mi m'ha semblat molt bé vindre a informàtica el segon i el tercer trimestre sobre tot i per poder aprobar més facilment amb la feina que em fet al blog i aprendre definicions icoses que despés sortian al examen, he aprés que es un blog encara que ja em sonava d'algu.
El blog també ens ha servit per fer la classe una mica més entretinguda el divendres a penultima hora.
Jo al blog també he aprés els textos persuasius, paraules del mar, la diglòssia, el bilingüisme, alguna cosa dels castellers, le sllengúes d'europa, les llengües de l'institut del raval, la societat catalana i l'esperanto.

preguntes

Què és la diglòssia?
La diglòssia és una situació que es dòna quan, una societat donada, hi ha due llengües, una de prestigi alt i una de prestigi baix. La llengua de prestigi alt s'utilitza per al govern i per a textos formals, la llengua de prestigi baix és la llengua vernacla parlada.
Què és el bilingüisme?
L'ús alternat de dues o més llengües.
Què és una llengua minoritzada?
És un terme que fa referència a qualsevol llengua parlada històricament en un territori, es troba en una situació d'anormalitat lingüística.
Què és una llengua minoritària?
És un terme utilitzat per a fer referència dins d'un territori determinat, i passa a ser minoritaris els parlants d'una llengua anteriorment més generalitzada.
Què és la normalització lingüística?
És un procés a través del qual una llengua accedeix a desenvolupar-se i usar-se dins d'àmbits que anteriorment ja estaven ocupats per una altra llengua.

Els Castellers

Jo avui sobre els castellers he après les parts del castell com la pinya, les manilles, la plaça, etc...
També he après la cançó del castellers i que provenen de Vilafranca del penedès, de Barcelona, de Sabadell, de Manresa la gran majoria. Tots tenen un nom semblant a la capital on ho fan

els castellers

les llengües d' Europa

Espanya: Català, Castellà, Galleg i Basc.
França: Francés, Franco-porvensal, l'Occità i el Bretó
Bèlgica: Noerlandes
Regne Unit: Anglès , el Gal·lès i el Galeric.
Holanda: Frisó.
Irlanda: L'Anglès i el Gaeric.
Alemanya: Baix alemany i l'alt alemany.
Italia: L'Italià.
Eslovenia: L'Eslobé.
República Txeca: El txec.
República Eslovaca: Eslovac.
Hungría: Hungarès.
Serbia: Serbio-Croat.
Albania: L'albanès.
Macedonia: Macedoni.
Bulgaria: Bulgar.
Romania: Romanès.
Ucraina: Ucrainès.

L'esperanto

L'esperanto és un llengua construida per el segles XIX per el señor Ludwik Lejzer Zamenhof
amb la finalitat d emillorar la comunicació entre gent de difernts llengües a través de tot el
món. És una llengua que tothom amb ella s'entenia.

Les llengües dels nous catalans

A Catalunya han arribat molts estrangers a viure aqui tota la seva vida a Catalunya i a
la vegada han portat els idiomes dels seus paisos corresponents a Catalunya a treballar i a
guanyarse la vida i són com nous catalans.
La majoria d'aquests estrangers que venen aqui són àrabs, francesos, anglesos i alemanys
que han portat aqui a catalunya idiome scom l'àrab, el francés, l'anglés i l'alemany.

Les trobairitz

Les trobairitz van ser poetes occitanes del segle XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes.
Són conegudes Azalais de Porcairagues, Castelhoza o la Comtessa de Dia, però sovint només apareixen citades en revistes molt especialitzades. El primer estudi llarg que s'ha fet sobre elles pertany a Magada Bogin.

Carpe Diem

Carpe diem es una locució llatina que literalment significa ‘cosecha el dia’, també significa ‘disfruta el dia’,encara que lo que vol dir es «aprofita el dia, no el malgastis» (que es diferent de disfrutarlo). Va ser escrita per el poeta romà Horcio.

dona'm la mà. Joan Salvat- papasseit

Dóna'm la mà que anirem per la ribaben a la vora del marbategant,tindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amant.Les barques llunyes i les de la sorraprendran un aire fidel i discret,no ens miraran;miraran noves rutesamb l'esguard lent del copsador distret.Dóna'm la mà i arrecera la galtasobre el meu pit, i no temis ningú.I les palmeres ens donaran ombra.I les gavines sota el sol que lluuens portaran la salabror que amara,a l'amor, tota cosa prop del mar:i jo, aleshores, besaré ta galta;i la besada ens durà el joc d'amar.Dóna'm la mà que anirem per la ribaben a la vora del marbategant;tindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amant.

rolling stones

http://www.youtube.com/user/tv3

SC Jules Verne

La societat catalana Jules Verne (SCJV) té com aobjectiu principal lèstudi i la difusió de la vida i l'obra de Jules Verne en l'àmbit dels territoris de parla catalana. Els membres de la SCJV rebrán informació relacionada amb Verne i la seva obra, així com podrán participar en totes les activitatsque la Societat organitzi.

Jules Verne va neiver el 1828 i va morir el 1905.