dona'm la mà. Joan Salvat- papasseit

Dóna'm la mà que anirem per la ribaben a la vora del marbategant,tindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amant.Les barques llunyes i les de la sorraprendran un aire fidel i discret,no ens miraran;miraran noves rutesamb l'esguard lent del copsador distret.Dóna'm la mà i arrecera la galtasobre el meu pit, i no temis ningú.I les palmeres ens donaran ombra.I les gavines sota el sol que lluuens portaran la salabror que amara,a l'amor, tota cosa prop del mar:i jo, aleshores, besaré ta galta;i la besada ens durà el joc d'amar.Dóna'm la mà que anirem per la ribaben a la vora del marbategant;tindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amant.